El recent exercici dut a terme per l’exèrcit dels Estats Units en el marc del Project Convergence revela que les proves realitzades per a la futura integració dels robots autònoms al front, passa per evitar la gran quantitat de baixes (les pròpies, és clar) que es donen en el primer contacte amb l’enemic.

La guerra d’Ucraïna ja ens ha deixat entreveure com seran els camps de batalla del futur, amb participació massiva de sistemes electrònics, inclosos els autònoms, que encara hi seran presents en major quantitat que ara.

Amb les lliçons apreses tant d’aquest conflicte, com de la invasió àzeri d’Artsakh (on els drons autònoms, la loitering ammunition com s’anomena en anglès, o munició de tipus “disparar i oblidar”), l’exèrcit dels Estats Units ha culminat el seu programa Project Convergence amb un exercici, del qual ens n’informen a Defense News.

L’objectiu d’aquest programa és el d’integrar els robots autònoms en escenaris de combat, posar a prova els conceptes desenvolupats, i rectificar per millorar aquesta integració mitjançant els exercicis pràctics. I, tal com ens expliquen a Defense News, un dels papers preponderants que s’han donat als robots autònoms en aquest exercici és el de fer el primer contacte amb les forces enemigues.

L’article descriu l’assalt a una posició enemiga situada en una àrea urbana, per part d’un escamot dels Marines, assalt que ve precedit per observació a través de drons tan aeris com terrestres, d’un bombardeig aeri per part de drons a les posicions enemigues observades, i d’un avanç en el qual la punta de llança són els petits vehicles equipats amb ametralladores i llençagranades o altres armes per al combat urbà.

El primer contacte amb una força enemiga parapetada en posicions defensives estàtiques, sempre acostuma a ser el més sagnant pels atacants (no en va, es considera que una ofensiva difícilment tindrà èxit si l’atacant no aconsegueix una relació de forces de 3 a 1 o 5 a 1 a favor seu, per anar substituint les baixes), pel què l’exèrcit estatunidenc sembla persuadit que els sistemes autònoms poden entomar aquest primer contacte amb l’enemic per tal d’estalviar baixes humanes.

El que ara s’ha de treballar, segons les mateixes fonts a l’US Army citades per Defense News, és la disponibilitat d’un subministrament adequat d’aquests ginys autònoms, la qual cosa comportarà, al seu torn, canviar la forma de comprar material des del Departament de Defensa, ja que l’evolució de la tecnologia és tan ràpida en aquesta àrea de la robòtica i la intel·ligència artificial, que amb la dinàmica actual de compres, quan es produís un desplegament, els sistemes autònoms ja estarien desfassats respecte a la tecnologia d’última fornada.

A nivell tècnic, per als nous vehicles autònoms s’ha de tenir en compte la seva connectivitat a una xarxa robusta i segura, a prova de ciberatacs i interrupcions per part de l’enemic, i la disponibilitat d’una interfície d’usuari amigable.